SUBVERSIÓ A "LA POMA, LA PERA I LA PRUNA"

La poma, la pera i la pruna no és només una reescriptura de La Reina de la Neu i un homenatge a la rondallística en totes les seues formes, sinó que també es una subversió del patró de la núvia fosca; presentant el personatge subversiu de la núvia fosca com a heroïna i donant una núvia rossa introvertida, molt més reprimida, passiva i emocional, com a antagonista, que àdhuc fa servir verins i atractiu eròtic seductor sense amor (armes de dona), mentre l'òrfena que arriba a desafiar-la fa servir una espasa, el seu enginy i el treball manual.

“This intruding Dark Bride is aggressive, dynamic, mercenary (often for necessary reasons), on fire with jealousy, self centered, and self-reliant... she is the subversive force that has been repressed in maidenhood until it explodes on the way to the wedding.” Thus the Dark Bride arrives at the palace, demanding control, and is often uglier, crueler and needier than the new husband had fantasized when he proposed to his sweet princess. More often, he doesn’t even notice — this is the story of her transformation, not his. 
“You’re doing it wrong,” the hidden polite one calls to the raging, destructive powerful one; order calls to chaos. “The king’s sad, and you’re making a mess of things. Maybe I should rein in my destructive side. Maybe I should stop hiding behind these dark rages and rule after all.”

A La poma, la pera i la pruna, es l'heroïna, de cabells i ulls foscos, qui personifica el caos, el costat destructiu furiós i poderós, la força subversiva, agressiva, dinàmica, egocèntrica i independent, i és ella qui venç; ella prové d'una regió fèrtil i colorida; mentre la Reina de Glaç, formal, reprimida, rossa de blaus ulls, governant d'un regne auster, és la cruel antagonista a véncer (i cap dels personatges principals és lleig)...: Ambdues demanden control i lluiten per l'amor del mateix jove, el qual no se'n adona perquè la Reina de Glaç l'ha drogat; en cert mode, la subversió proposa una defensa del caos i de la llibertat d'elecció en front a una perfecció absoluta impossible, rígida i asfixiant, encarnada en el Regne de Glaç. La qual cosa fa també d'aquesta novel·la una crítica dels règims totalitaris, ja siguin d'extrema dreta o d'extrema esquerra: tant els uns com els altres estan arrelats en utopies poc realistes i intolerants que s'han de justificar mitjaçant la repressió (violència estatal, tortura, guerres...).
Molt ha canviat des de l'època victoriana; en altres paraules. La Nova Dona de la belle époque ha sobreviscut a les Guerres Mundials i als totalitarismes del segle vint. La tolerància no s'implanta per sempre, sinó que hi ha temps on hi predominen règims més i menys tolerants, succeint-se per torns com les marees altes i baixes. Rara temporum felicitate, com als temps dels grans imperis (hel·lenístics i romà), al Segle de les Llums o a la belle époque abans mencionada... podem dir parlant també dels nostres dies. L'ascens de nous totalitarismes, sobre tot ultradretans, durant l'actual segle vint-i-u, amenaça amb fer canviar de nou la marea.