IN MEMORIAM OF GRANDMA DERMARK

 To the memory of Barbro Yvonne Elisabeth Dermark, née Rydskog

Beloved wife, mother, mother-in-law, and grandmother

May she dwell for evermore in my heart and ours

She just fell asleep yesterday, nevermore to awaken...

Here is a poem for her:

The sun rises

every morning

and greats us all

even in

hardships

We all become

star rays and see the 

Earth from the other

side of the sun

when passing

NO CAMINAS EN SOLEDAD

 Du går inte ensam

Carl Johan Love Almqvist, 1849

Om bland tusen stjärnor

någon enda ser på dig,

tro på den stjärnans mening,

tro hennes ögas glans. Du går icke ensam.

Stjärnan har tusen vänner;

alla på dig de skåda,

skåda för hennes skull.

Lycklig du är och säll.

Himlen dig har i kväll.

———————————————————————-

YOU DON’T WALK ALONE

Translated directly from the Swedish by Sandra Dermark

Gothenburg, 21st of August 2015

Exordio signi Virginis

If, among a thousand stars,

only one looks at you,

believe in the meaning of that star,

believe in the gleam in her eyes. You don’t walk alone.

The star has got a thousand friends;

all of them are watching you,

watch for her sake.

You’re happy in the star-light.

The sky has got you tonight.

**********************************************************

NO CAMINAS EN SOLEDAD

Traducción directa del sueco de Sandra Dermark

Castellón de la Plana, 26 de mayo de 2022

Si, de entre mil estrellas,

una única te mira,

cree en el sentido de esa estrella,

cree en el brillo de su ojo. NO CAMINAS EN SOLEDAD.

La estrella tiene mil amigas,

todas te están observando:

observa por ella.

Eres feliz y sin reproche.

El cielo te tiene esta noche.

NANAS DE AZÚCAR Y CANELA

Nanas de azúcar y canela
mi abuela me cantaba en primavera,
bajo arcos de luceros y nardos
entrelazados de jazmines blancos.
¡Ea, mi niña, ea, ea!
Duérmete mi princesa
que la noche llega
con su luna blanca y redonda
rodeada de estrellas.
¡Ea, mi niña, ea, ea!
Juegan a la rueda los cometas,
como siete caballos blancos vuelan
saltando una a una las estrellas 
con sus largas colas de nubes
y cascabeles de seda.
¡Ea, mi niña, ea, ea!

***********************************************



A la estación del viejo tren
llegó una distinguida damisela.
Con su manto de flores
bajó del tren doña Primavera.
En su mano, un ramo de rosas
que tiró a la firme tierra.
Margaritas y claveles
tenía por diadema.
Verde, muy verde, su traje,
roja amapola, su pechera.
Azules, sus ojos,
como flor de las violetas.
Lazo de nardos, su cintura,
y aroma en su melena.
Prendidos, dos pendientes de cerezas.
Y, rodeando su cuello blanco,
un collar de azucenas.
Escondida, ¡oh!, ¡una sorpresa!
Sus pies de princesa eran
¡el tronco frondoso de una higuera!

THE DEEP WOODLANDS / EL BOSC PROFON / DEN DJUPA SKOGEN

Originally written by Sofía Rhei -EL BOSQUE PROFUNDO-
A personal selection of favourites from this anthology
translated unofficially from the Spanish by Sandra Dermark
Trilingual edition - Eng / Cat / Swe

tales from the deep woodlands/
contes dels boscos foscos/
sagor från den mörka skogen
21-07-MMXVIII


THE SACRED LEAF
The mother with dried-up breasts, starving, tore off a leaf from the sacred tree and was arrested for that.
The priestess, an opulent young maiden with glittering hair, tore the leaf from her hands and put it into her own mouth. In that instant, her tongue dried up, and she aged up nine years. The soldiers, frightened, let the mother go.
As the poor woman returned home, her breasts filled with juices.
"Mum, you taste like fruit," said her little girl.

LA FULLA SAGRADA
La mare amb els pits ressecos, famolenca, va arrancar una fulla de l'arbre sagrat i va ser detinguda per allò.
La sacerdotessa, una opulenta jove de cabells brillants, li va arrancar la fulla de les mans i la va introduir en la seua pròpia boca. En aquell instant, la seua llengua es va ressecar, i ella va envellir nou anys. Els soldats, esgarrifats, van soltar la mare.
Mentre la dona pobra tornava a casa seua, els pits se li ompliren de sucs.
--Mamà, saps a fruita --li va dir la seua petita.

DET HELIGA LÖVET
Modern med uttorkade bröst, utsvulten, ryckte av ett löv från det heliga trädet och blev gripen för sitt brott.
Prästinnan, en välklädd ungmö med glittrande hår, ryckte lövet från hennes händer och stoppade det i sin egen mun. I detsamma ögonblicket torkade hennes tunga, och hon föråldrades nio år. Soldaterna, förskräckta, lät modern gå.
Medan den fattiga kvinnan återvände hem, fylldes hennes bröst med safter.
"Mamma, du smakar som frukt," sade hennes lilla flicka.




THE DRAGONFLIES
"It was the dragonflies," said the girl-child after the fire of the harvested crops. "Don't you see them?"

LES LIBÈL·LULES
—Han sigut les libèl·lules —digué la xiqueta rere l'incendi de la collita—. No les veieu?

TROLLSLÄNDORNA
"Det var trollsländorna", sa flickebarnet efter att skörden hade brunnit ned. "Ser ni dem ej?"




WHITE WITCHES
It is said that the lullaby which white witches sing turns normal girl-children into white witches. For that reason, mothers cover the ears of their little girls when they pass by singing in the nights.
What these mothers do not know is that it is not the song that turns the girl-children into white witches, but the desire to listen to it. The girl-children destined to be white witches, when their mothers cover their ears, burn with curiosity and with wonder, imagining the forbidden song, and they escape from their homes the next day, to run until they reach the heart of the forest, and beg the white witch to sing the song to them.

BRUIXES BLANQUES
Es diu que la cançó de bressol que canten les bruixes blanques converteix a les xiquetes normals en bruixes blanques. Per això, les mares tapen les orelles de llurs petites quan passen cantant per les nits.
El que aquestes mares no saben és que no és la cançò el que converteix a les nenes en bruixes blanques, sinó el desig d'escoltarla. Les nenes destinades a ésser bruixes blanques, quan llurs mares les tapen les orelles, ardeixen de curiositat i de meravella imaginant la cançó prohibida, i escapen de llurs cases al dia següent per a córrer fins a l'interior del bosc i suplicar-li a la bruixa blanca que les canti la cançó.

VITA HÄXOR
Det sägs att den vaggvisa som vita häxor sjunger förvandlar vanliga flickebarn till vita häxor. Därför täpper mödrarna till deras små tösers öron när de passerar förbi med sin sång var natt.
Vad dessa mödrar ej vet är att det är inte sången som förvandlar flickebarn till vita häxor, utan att det är längtan efter att få höra den. Flickebarn som är förutsagda att bli vita häxor, när deras mödrar täpper till deras öron, brinner av nyfikenhet och förundran, och drömmer om den förbjudna sången, och de rymmer från sina hem dagen därpå för att springa ända till skogens inre och bedja den vita häxan att hon ska sjunga sången för dem.




THE FOUNTAIN OF THE NEWBORN
Its waters sing with a cheerful melody. They laugh and lilt as if in those waters there was splashing a baby a few months old.
However, nowadays no one plays in them.
The ghost of the drowned girl-child wants to tell them, with her laughter, that they should not fear, that the side of the waters is far better than the other side. 'Tis nearly, nearly as good as having never been born.

LA FONT DE LA NEONATA
Les seues aigües canten amb una alegre melodia. Riuen i borbotegen com si en elles estiguera xapotejant una criatura de pocs mesos.
Tanmateix, ja ningú no juga en elles.
El fantasma de la xiqueta ofegada vol dir als altres, amb la seua rialla, que no tinguen por, que el costat de les aigües és molt millor que l'altre. És quasi, quasi tan bo com no haver mai nascut.

DEN NYFÖDDAS KÄLLA
Dess vatten sjunger en glad melodi. De skrattar och jollrar som om däri plaskade ett spädbarn, få månader gammalt.
Hur som helst, numera leker ingen i dessa vatten.
Spöket av det drunknade flickebarnet vill säga till dem, med sitt skratt, att de behöver inte bli rädda, att vattensidan är mycket bättre än den andra sidan. Det är nästan, nästan så bra som att aldrig ha blivit född.




THE MAIDEN BEHIND THE DOOR WHICH STOOD AJAR
She knew that she was a monster, for she had no eyelids, but scales instead. No one else had noticed that. Her scales, fortunately, were identical to human eyelids.
But she knew that they were scales.

LA DONZELLA RERE LA PORTA ENTREOBERTA
Sabia que era un monstre, perquè no tenia parpelles, sinó escates. Ningú més se'n havia adonat. Les seues escates, afortunadament, eren idèntiques a les parpelles humanes.
Però ella sabia que eren escates.

UNGMÖN BAKOM DÖRREN SOM STOD PÅ GLÄNT
Hon visste att hon var ett monster, eftersom hon hade inga ögonlock, utom fjäll istället. Ingen annan hade lagt märke till detta. Hennes fjäll var, lyckligtvis, identiska med mänskliga ögonlock.
Men hon visste att de var fjäll.




THE MAKE-UP SELLER
The best way to advertise her merchandise is her own beauty. The seller of powders and perfumes has the skin of a girl-child, the curious mouth of an adolescent maiden, the wise look in the eyes of a wife, the fleshy cheekbones of a mother, and the serene slenderness of an old crone.
Beneath all the layers of perfect make-up it is impossible to know what was the original shape of her eyebrows, of her lips... Her face is a blank canvas which she reuses every day, adding, plussing, constructing colour upon colour.
When alone, her obsession consists of the opposite. Aware that she is only a support for beauty, she eliminates her own features, diffuminates them, destroys them.

LA VENEDORA DE COSMÈTICS
El millor reclam per a la seua mercancia es la seua pròpia bellesa. La venedora de pólvores i perfums té la pell d'una xiqueta, la boca curiosa d'una adolescent, la mirada sàvia d'una esposa, els pòmuls carnosos d'una mare i la primor serena d'una anciana.
Sota les capes de perfecte maquillatge és impossible saber quina era la forma original de les seues celles, dels seus llavis. El seu rostre és un llenç en blanc que reinventa cada dia, afegint-hi, sumant-hi, construint-hi color sobre color.
A soles, la seua obsessió consisteix en allò contrari. Conscient de que tan sols és un suport per a la bellesa, elimina els seus trets, els difumina, els destrueix.

SMINKHANDLERSKAN
Den bästa reklamen för hennes varor är hennes egen skönhet. Hon som säljer puder och parfymer har ett flickebarns hud, en ungmös nyfikna mun, en hustrus visa blick, en moders klotrunda kindknotor och en klok gummas lugna slankhet.
Under lager på lager av perfekt smink är det omöjligt att veta vilken var den ursprungliga formen på hennes ögonbryn, på hennes läppar. Hennes ansikte är en blank tavelduk som hon återskapar varje dag, där hon lägger till, adderar, konstruerar färg på färg.
I ensamheten består hennes obsession av det rakt motsatta. Medveten om att hon är blott ett stöd för skönheten raderar hon sina egna anletsdrag, suddar ut dem, förstör dem.




THE SORROW-DROWNING SHAWL
That shawl brought calm to the restless. All one needed was to place it on someone's shoulders for all the worries that inhabited that person's shoulders and their back to disappear.
However; nothing could erase the tiny blue footprints that they left as they went forth.

EL XAL LLEVAPENES
Aquell xal proporcionava calma als inquiets. Era suficient posar-lo sobre els muscles d'algú per a que desaparegueren totes les preocupacions que habitaven els seus muscles i les seves espatles.
Això sí: res no podia esborrar les diminutes petjades blaves que deixaven en marxar-se.

DEN SORGEDRÄNKANDE SJALEN
Den där sjalen förde med sig lugn till de rastlösa. Det enda som behövdes var att svepa den om någons axlar för att alla sorger som bebodde den människans axlar och skuldror skulle försvinna.
Hur som helst: ingenting kunde sudda ut de pyttesmå blå fotspår som de lämnade när de for sin väg.




SILVER FISH
When she forsook him, he stabbed a deep cut into his own left arm and promised to himself that he would have forgotten her by the time the wound had completely healed.
But the wound did not shut. Instead of that, there began to well from its inside little silver fishies.
He thought that this was the pain that was leaving his body, and he opened his wound even more to let them all out, to leave him for once and for all. As they entered the waters of the river, the fishies dissolved into it, like teardrops would have done.
The last silver fish left his body and the wound shut.
He felt icy cold inside his chest, and realised, already too late, that the fishies had never been his pain, but rather his very own soul.

PEIXOS D'ARGENT
Quan ella el va abandonar, ell es va fer un profon tall al braç esquerre i es va prometre a sí mateix haver-la oblidat per a quan la ferida cicatritzara.
Però la ferida no es va tancar. En comptes d'allò, començaren a brollar del seu interior peixets d'argent.
Ell va pensar que es tractava de la dolor que escapava del seu cos, i va obrir encara més la ferida per a permitir-los que eixiren, que el deixaren d'una vegada per totes. Quan entraven a l'aigua del riu, els peixets es dissolvien en ella, com les llàgrimes.
El darrer peix d'argent va eixir del seu cos i la ferida es va tancar.
Ell va sentir fred dins el pit, i se'n va adonar, massa tard, de que els peixos no havien sigut pas la seua dolor, sinó la seua mateixa ànima.

SILVERFISKAR
När hon övergav honom, skar han sig djupt i vänster arm och lovade sig själv att han skulle glömma bort henne vid den tid då såret hade läkts.
Men blessyren slöts aldrig. I stället för det, började det att vålla ur dess inre små silverfiskar.
Han tänkte att det var fråga om smärtan som lämnade hans kropp, och han öppnade såret ännu mer för att få dem alla att simma ut, att lämna honom en gång för alla. När de trängde in i flodens vatten löste fiskarna upp sig i det, som om de vore tårar.
Den sista silverfisken lämnade hans kropp och såret läktes.
Han kände iskyla inuti bröstet, och lade märke, alldeles för sent, till att fiskarna hade inte varit hans smärta, utom hans självaste själ.




THE GIRL IN THE THORNS
The Girl in the Thorns walked until she reached the castle of the Girl in the Dream, and she hid behind a hedge to watch how the clotheswashers washed the clothes, how the embroiderers embroidered, how the gardeners watered the plants, and how, in the kitchen, the cooks roasted partridges.
Then the hedge opened to let her pass through, and the Girl in the Thorns reached the centre of the garden without having been seen by anyone, except by the Girl in the Dream.
The latter watched her and nodded her head. Then, she climbed up all 444 steps in the spiral staircase of the highest tower, and sighed before pricking her index finger with the pitch-black, shiny thorn of the spinning wheel.
As soon as the Girl in the Dream fell to the ground, the Girl in the Thorns plunged her feet into the ground. Her toes took root. Her arms and legs became thick thorny stems, that grew until they surrounded the palace from all sides.
The clotheswashers ceased to wash, the embroiderers froze in a gesture, the water in the gardeners' cans froze halfway down, and even the partridges, which were roasting on their spits, remained motionless.

LA NENA DELS ESPINS
La Nena dels Espins va caminar fins al castell de la Nena del Somni, i es va amagar darrere una tanca vegetal per a observar com rentaven la roba els rentadors, com brodaven els brodadors, com regaven els jardiners i com, a la cuina, els cuiners rostien perdius.
Aleshores la tanca vegetal es va obrir per a deixar-la passar, i la Nena dels Espins va arribar fins al centre del jardí sense que ningú puguera veure-la, excepte la Nena del Somni.
Aquesta la va observar i va dir que sí amb el cap. Després va pujar els 444 graons de l'escala de caragol de la torre més alta, i va sospirar abans de punxar-se el dit índex amb la negríssima espina lluent de la filosa.
En quant la Nena del Somni va caure a terra, la Nena dels Espins va enfonsar els peus a la terra. Els dits dels seus peus van arrelar. Els seus braços i les seues cames esdevingueren gruixudes tiges espinoses, que van créixer fins a envoltar el palau per totes parts.
Els rentadors deixaren de rentar, els brodadors van detindre el seu gest, l'aigua dels jardiners es va detindre a mig camí i àdhuc les perdius, que es rostien a l'ast, restaren immòbils.

FLICKAN I TÖRNENA
Flickan i Törnena vandrade ända tills hon nådde slottet där Flickan i Drömmen bodde, och hon gömde sig bakom en häck för att iaktta hur klädestvättarna tvättade kläderna, hur brodörerna och brodöserna broderade, hur trädgårdsmästarna vattnade växterna och hur, i köket, kockarna helstekte rapphöns.
Då öppnades häcken för att låta henne igenom, och Flickan i Törnena kom ända till trädgårdens centrum utan att ha blivit sedd av ingen, utom av Flickan i Drömmen.
Denna iakttog henne och nickade med huvudet. Därefter gick hon upp alla de 444 stegen till spiraltrappan i det högsta tornet, och suckade innan hon stack sig i pekfingret med den kolsvarta glänsande törntaggen på spinnrocken.
Knappast hade Flickan i Drömmen fallit på marken förrän Flickan i Törnena sänkte sina fötter ner i jorden. Hennes tår slog rot. Hennes armar och ben blev till tjocka törnestjälkar, som växte tills de omringade slottet från alla håll.
Klädestvättarna upphörde att tvätta, brodörerna och brodöserna stannade frusna i en gest, vattnet i trädgårdsmästarnas kannor frös halvvägs ner till marken, och till och med rapphönsen, som helstektes på spett, förblev alldeles blickstilla.




TO CATCH A STAR
The little girl assured that she had caught a star, and she refused to separate her hands for weeks. She barely slept, and, when she did, she asked her sister to tie her hands together in order to keep the little box which they made shut. When no one saw her, she shed tears of pain because of the burns. But she refused to separate her hands.

ATRAPAR UN ESTEL
La xiqueta assegurava que havia atrapat un estel, i es va negar a separar les mans durant setmanes. Quasi no dormia, i quan ho feia li demanava a la seua germana que li lligara juntes les mans per a mantindre tancada la caixeta que formaven. Quan ningú la veia, plorava de dolor a causa de les cremades. Però es negava a separar les mans.

ATT FÅNGA EN STJÄRNA
Flickan försäkrade att hon hade fångat en stjärna, och hon vägrade att dra händerna isär i veckor. Hon sällan sov, och när hon gjorde det bad hon sin syster att binda ihop hennes händer för att hålla schatullet som de formade slutet. När ingen såg henne grät hon av smärta på grund av brännskadorna. Men hon vägrade att dra händerna isär.




THE GIRL IN THE DREAM
The Girl in the Dream, who was no longer a girl, walked and walked until she reached the glass case where the Boy in the Thorns slept. By the coffin's side, she found a little girl who watched him, in love with him.
"I do not dare to kiss him," the little girl confessed to her. "I would not like to die."
"Do not worry, little one," said the Girl in the Dream. "I will do it for you."
The Girl in the Dream tenderly kissed the Boy in the Thorns, and she fell into the glass case in his stead. She rejuvenated as the thorns sprouted from her.

LA NENA DEL SOMNI
La Nena del Somni, que ja no era una nena, va caminar i caminar fins a l'urna de cristall en la qual dormia el Nin de les Espines. Al costat de l'urna, va trobar una petita que l'observaba, enamorada.
—No tinc valor per a besar-lo —li confessà la xiqueta—. No voldria morir.
—No et preocupes, petita —digué la Nena del Somni—. Jo ho faré per tu.
La Nena del Somni besà amb tendresa el Nin de les Espines, i caigué dins l'urna en lloc d'ell. Va rejovenir mentre li brotaven les espines.

FLICKAN I DRÖMMEN
Flickan i Drömmen, som inte längre var en flicka, vandrade och vandrade ända tills hon nådde kristallkistan där Pojken i Törnena sov. Vid kistans sida fann hon en liten flicka som iakttog honom, förälskad.
"Jag vågar inte kyssa honom", erkände den lilla flickan. "Jag skulle inte vilja dö".
"Oroa dig inte, flicka lilla", sade Flickan i Drömmen. "Jag ska göra det för din skull".
Flickan i Drömmen kysste Pojken i Törnena så ömt, och hon föll in i kristallkistan för att ta hans plats. Hon föryngrades medan törnena slog ut på hennes kropp.

La niña que miró al cielo y descubrió su estrella

en Emociones

Esta historia habla de una niña que miró al cielo y descubrió su luz interior al ver el brillo de una estrella. Te confieso que esa niña era yo y esta historia está inspirada en la que me contaba mi madre, con paciencia y cariño, tantas veces como fuera necesario. Siempre le estaré agradecida por enseñarme a tener valor de seguir mi estrella y a valorar mi luz interior.

“Cuando posees luz en el interior, la ves externamente”.

-Anaïs Nin-

Érase una vez, una pequeña niña de grandes ojos azules y de cabello oscuro, a la que le gustaba mucho jugar con sus amigos. Su juego favorito era el escondite, se pasaba la mayor parte del tiempo buscando: cuando le tocaba esconderse, buscaba un escondite cercano, debido a que se cansaba cuando corría grandes distancias.

Pero no le importaba “perder”. Sus amigos solían buscar escondites muy originales: entre árboles, tras los coches aparcados, incluso algunos de ellos se intercambiaban las chaquetas intentando hacer trampas… todos aquellos pequeños detalles la hacían reír y disfrutar del juego.

Hasta que un día llegó una niña nueva a la pandilla y no paró de meterse con ella porque perdía, al mismo tiempo que insistía para que buscara un escondite lejano. Ante aquella actitud, la niña empezó a sentirse triste; a pesar de ello, siguió jugando.

Finalmente, ante la insistencia de la recién llegada, la niña aceptó esconderse en el parque, lejos del lugar al que había que correr para salvarse. Aquella vez no perdió, pero llegó a la meta tan agotada que tuvo que dejar de jugar y volver a casa.

Mientras volvía a su casa, la tristeza crecía y empezó a llorar. Cuando cruzó la puerta, mucho antes de lo habitual, su madre se acercó a la niña y le preguntó: -¿Por qué lloras hija? La niña explicó a su madre lo sucedido con la niña nueva y el juego del escondite. No podía parar de llorar y de repetir que era distinta a los demás niños y niñas y que se sentía sola.

La estrella más brillante

Su madre la cogió de la mano y sin decir nada, salieron al balcón de su pequeña casa,  frente a ellas brillaba una estrella, era la estrella más brillante de todo el cielo, pero parecía encontrarse sola, no se veían otras estrellas a su alrededor. La madre sacó un pañuelo blanco y suave de su bolsillo y secó las lágrimas de su hija. Cogió con firmeza y dulzura la barbilla de la niña y alzó su cabeza, al mismo tiempo que señalaba aquella estrella.

• ¿Ves esa estrella?– Pregunto la madre a su hija, con una sonrisa en los labios.
• Sí, es muy bonita y brilla mucho. –Respondió la niña con gran curiosidad.
• Esa estrella eres tú.– Dijo la madre muy convencida.
• ¿Pero mamá, esa estrella está muy sola?
• No está sola, solo que brilla con tanta fuerza, que las demás estrellas no se pueden ver, pero aunque no las podamos ver, están ahí.
• ¿De verdad tengo tanta luz? – Dijo la niña secándose las pocas lágrimas que aún brotaban de sus ojos y empezando a sonreír.
• Tienes tanta, que algunas personas se asustan. Pero otras, te querrán precisamente por tu luz. Nunca dejes de ser tú, mi niña. Tú vales mucho.
• Gracias mamá. Te quiero.- La niña beso y dio un fuerte abrazo a su madre.

Recordar la luz

Desde aquel día, cuando se sentía triste, la madre la acompañaba al balcón para que pudiera ver la estrella y recordara su luz. Poco a poco, la niña fue creciendo. Y aprendió a ir sola al balcón en busca de su estrella.

Con el tiempo le bastaba con mirar al cielo, se encontrara donde se encontrara, siempre encontraba su estrella, que le recordaba su luz. Esa niña, hoy es ya una mujer y gracias a esa historia nunca olvidará que su estrella sigue brillando en el cielo guiando su camino.

Los cuentos nos aportan aprendizajes útiles, que fácilmente podemos recordar para afrontar las adversidades o disfrutar más de lo que nos depara el azar o conseguimos con nuestro esfuerzo. En esta historia es necesario vivir un momento de oscuridad para poder ver la luz.

“Para que la luz brille tan intensamente, la oscuridad debe estar presente”.

-Francis Bacon-

Las estrellas siempre han guiado a la humanidad cuando se siente perdida, dibujando mapas en el cielo. Su brillo nos recuerda lo pequeños e insignificantes que somos y al mismo tiempo nuestra grandeza. Ver brillar las estrellas con más fuerza cuanto mayor es la oscuridad, nos hacen entender que los seres humanos podemos llegar a brillar con luz propia.

En este cuento la niña, gracias a la ayuda de su madre, ve su luz interior reflejada en el brillo exterior de una estrella.  Comprendiendo así que no debe dejar que la opinión de otras personas interfiera en su forma de ser y disfrutar de la vida.

MADRE LUNA

MADRE LUNA

Había una vez un Niño Estrella que era feliz jugando en el cielo con todas las demás Estrellas. Siempre brillaba y por la noche, cuando su madre la Luna estaba allí, todos los niños de la tierra podían verle aunque estuviera oscuro. Durante el día, seguía brillando, pero nadie podía verle, porque el Padre Sol era tan grande y brillante que eclipsaba a todas las demás estrellas.
Cuando el Sol se acostaba, la Luna aparecía y venía a recordar a las estrellas que tenían que brillar sobre la tierra toda la noche, para ayudar a los niños. La Luna las cuidaba y las limpiaba para que brillasen y enviasen sus rayos brillantes a la tierra y así todos los animalillos nocturnos pudiesen buscar comida y todas las plantas pudiesen crecer. Al Niño Estrella le gustaba estar cerca de la Madre Luna y sentir sus suaves rayos de luz.
Una tarde, cuando brillaban sobre la tierra los últimos rayos del Sol, el Niño Estrella estaba esperando que viniese la Madre Luna para hacer su visita nocturna a las estrellas. Esperó mucho tiempo, pero ella no vino.
Todas las estrellas esperaron y se puso muy oscuro y empezó a hacer frío, y el Niño Estrella empezó a sentirse muy triste. Luego se dijo: "Estará muy oscuro, abajo en la tierra, para los búhos y para los niños, si la Luna no envía sus brillantes rayos". Decidió que a Madre Luna le habría gustado que él mismo se preparase para brillar mucho y así no estuviese todo tan oscuro en la tierra. Se limpió y se frotó hasta que estuvo brillante y resplandeciente y les dijo a las demás estrellas que hiciesen lo mismo.
Abajo, en la tierra, una niña estaba sentada mirando por la ventana de su habitación, en aquella noche oscura, esperando que apareciese la Luna. Tenía frío, después de estar allí sentada tanto tiempo, pero quería ver brillar las estrellas y sentir sus rayos de luz en el rostro. Esta hora era su favorita, después de que su madre le hubiera cantado una canción de buenas noches, se levantaba de puntillas y se sentaba junto a la ventana para ver el cielo. Pero aquella noche empezaba a bostezar y a frotarse los ojos porque estaba muy oscuro a su alrededor. Cuando empezaba a quedarse dormida, vio una pequeña estrella que empezaba a brillar. La estrella brillaba cada vez más, justo sobre ella. ¡Era el Niño Estrella! Luego, una tras otra, empezaron a brillar las demás estrellas, hasta que, al final, el cielo estuvo resplandeciente, las estrellas parecían felices. Esto hizo que la niña se sintiera feliz y por fin se fue a dormir.
Al día siguiente, cuando el Sol extendió sus cálidos rayos sobre el mar y sobre las colinas, el Niño Estrella se quedó dormido, cansado del trabajo nocturno. Nunca había tenido que brillar tanto por sí mismo. Soñó que su querida Madre Luna le hablaba y le decía: "Estoy muy orgullosa porque te has convertido en una valiente y brillante estrella. Pronto volveré a brillar en el cielo otra vez, pero hasta entonces tendrás que jugar con tus amigos y tenéis que ayudaros a brillar unos a otros para que la luz llegue a la tierra. Para que te ayuden a brillar, puedes coger algunos cálidos rayos del Sol cando se oculta al final del día, y, si tienes cuidado con ellos, él te ayudará a usarlos como es debido. Te quiero, Niño Estrella, y pienso en ti cada momento. Buenas noches. Duerme bien.
Aquella noche cuando se despertó, oyó las palabras de su madre en su interior y supo que no estaba solo y que no tenía por qué sentirse triste. Recordó lo que le había dicho y al atardecer en lugar de intentar brillar mucho por sí mismo, le pidió al Sol que le dejara coger algunos de sus rayos dorados para utilizarlos y se convirtió en la estrella más brillante del cielo.

Mother Moon