commenting on Othello (and Iago, of course!)
Els dos personatges principals d’Otel·lo són ell i Iago. El primer, heroi de guerra, no pot abandonar el lirisme que l’amor per Desdèmona li desperta. La seva manera de parlar d’ella és apassionada, també una mica retòrica. Una magnífica retòrica que acceptem encantats, bo i sabent que a la vida real les coses, les paraules, no són així. Iago, en canvi, no és gens eixut però va al gra, i amb els seus còmplices hi parla d’una manera que sentim propera. Ni millor ni pitjor que la d’Otel·lo, però diferent. I és així, ara estirant per un cantó, ara estirant per l’altre, Shakespeare va escriure i va crear els personatges de la majoria de les seves obres. O de totes.
Tal com, guardant les distàncies que vulgueu, són diferents entre si Otel·lo i Iago. Otel·lo és, per així dir-ho, un poeta de la seva època, i Iago seria un home de negocis d’avui dia. Una manera de romanticisme davant d’una manera de realisme. On no hi ha ni romanticisme ni realisme.
Un morbós, sensual i sexual masoquisme que es repeteix, amb matisos diferents, a les obres que cito més amunt, i que trobaríem encara en altres peces. I que li dóna complexitat, de manera paral·lela a com Otel·lo i Iago la tenen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario