LA MESTRA SUBMISA

LA MESTRA SUBMISA

Topant de cap en una i altra reforma, 
avançant d'esma pel sistema educatiu, 
se'n ve la mestra tota sola. És submisa.  
D'un cop de llei aprovada amb la dreta, 
van buidar-li l'hemisferi esquerre, i en l'altre
se li ha posat un tel: la mestra és submisa.

Ve a abeurar-se a la formació com ans solia,

mes no amb el ferm posat d’altres vegades,

ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cicles, pels claustres,

a les vagues, a les aules i en les colònies

fan rumiar el cervell, mentre eduquen

nois i noies a l’atzar... Ella no podria.
Topa de morro en la gran pissarra

i recula afrontada... Però torna,

i baixa el cap a taula, i corregeix calmosa.

Corregeix poc, sens gaire delit. Després aixeca

al sostre, enorme, la balmada testa

amb un gran gesto tràgic; fulleja

les competències bàsiques, i se’n torna,
orfe de llum a corregir el quadern que espera,
vacil·lant per línies inoblidables,
brandant llànguidament el llapis sense mina.

(Anònim)