Conte de Hans Christian Andersen
Traducció al català de Marià Manent
Adaptació de Josep Torras i Porti
Vestuari també de Josep Torras i Porti
(Il·lustrador vestuari? Josep Torras i Porti).
EFECTES ESPECIALS I DECORACIÓ
En el palau dels prínceps ha de dominar el color d'or i procureu donar-li també, un gran ambient de confort.
ELS PERSONATGES I LA SEVA PERSONALITAT
Príncep i princesa.- Són els típics prínceps dels contes de fades. Han de mostrar-se cordials i amb un cert aire arrogant; però en cap moment han de presentar-se antipàtics al públic, ans el contrari, la seva benevolença ha de quedar palesa en tot moment.
Cavallers.- Aquí no diré gran cosa. Penso que han de ser a l'estil del príncep amb la típica postura dels nobles de l'edat mitjana. Són uns senzills personatges que es limiten a ser espectadors a l'escena de palau.
Guardes i patges.- Han de donar ambient i mobilitat a l'escena, ja que, si no, es pot caure en l'error d'anquilosar l'ambient de palau. Segons la vostra elecció i inventiva, poden servir begudes, portar una bacina amb els estris de casori dels dos corbs, etc. És a dir, feu-los treballar força i us adonareu que seran uns vertaders eixos d'ambientació dins de l'escena de palau.
Dama de companyia.- És la típica dama de companyia d'una princesa, però més aviat com a servidora. És dels personatges més senzills i curts que hi ha en aquest conte.
VESTUARI
Per tenir una idea del vestuari, mireu els dibuixos que hi ha al llarg d'aquesta escena de l'obra. Us adonareu de la quantitat d'idees que se us poden acudir. Tot l'exposat aquí son simples orientacions que us poden ser de molta utilitat, però, a la realitat, és cadascú de vosaltres, amics lectors, qui ha de fer el vertader treball.
LA REINA DE LA NEU
ESCENA QUARTA
(Narració introductòria, a la manière de recitatiu)
A la terra on som, ara viu una princesa que és meravellosament eixerida! Però ha llegit tots els diaris del món, i després els ha oblidat, de tan eixerida que és! Darrerament s'estava asseguda al tron, i murmurava una cançó. Feia així: "Per què no em puc maridar?" I tot d'una li van venir ganes de casar-se! Però volia un marit que sabés contestar, quan li fessin preguntes. Així, doncs, van publicar-se uns papers amb una vorada de cors, i les inicials de la princesa. I aquell que parlés talment com si es trobés a casa seva, i que sabés explicar-se millor, la princesa el triaria per marit!
La gent hi va anar al castell a grans colles! Era una bella gentada i tot eren anades i vingudes! Però ni el primer ni el segon dia no va reeixir ningú.
Tots sabien parlar prou bé quan eren pels carrers! Però així que entraven per les portes del palau, i veien els guardians coberts d'argent, i les grans sales plenes de llums, no sabien dir res!
Fou el tercer dia que arribà un minyonet, sense cavall ni carruatge, caminant molt joiós cap al castell. Els ulls li brillaven! Tenia un bonic cabell llarg, però duia els vestits a trossos!
El minyó travessà el llindar del palau, i va veure els guardians coberts d'argent! La sala era resplendent, els consellers anaven d'ací d'allà descalços, i duien vasos d'or. Però no s'espantà ni gens ni mica!
I ardidament s'atansà a la princesa que seia en una perla tan grossa, com la roda d'una filosa, acompanyada de totes les dames d'honor! I totes resplendien com la llum!
I enamorà la princesa?
Diuen que el minyó parlà tan bé... Així ho deia la princesa! Era joiós i plaent; digué que havia vingut, no pas per festejar la princesa, sinó per escoltar el seu seny; i al minyó li va caure en gràcia, i ell va caure en gràcia a la princesa.
Hi ha una escaleta de la banda del darrera, que mena a la sala del tron!
i sortir del jardí, i, tot passant per paratges encisadors, vam arribar a la gran avinguda, on les fulles queien seguit, seguit; i, els llums de palau van obrir-se i la lluna regnava en el firmament... una porta del darrera que era oberta de bat a bat. ...per la portella, i allà al peu de l'escala hi cremava una llantieta sobre un armari; i al mig de la cambra... I, a la fi, arribarem a una sala que tenia el sostre com una palmera de fulles de cristall.
Quan veurem el príncep i la princesa?
Poc a poc, s'il·lumina la sala. Entren els guardians coberts d'argent, nobles i dames, patges i la dama de companyia; al final, entren el príncep i la princesa. Se situen al mig, però el príncep no es posa mai de cara al públic. a fi de guardar el secret de la seva identitat. El príncep i la princesa se situen al mig de l'escenari mentre parlen entre ells. Durant tot aquest temps es pot sentir una melodia.
El príncep es gira.
Princesa.- Què et passa? Què tens?
Príncep.- No creus, esposa estimada, que hauríem d'ajudar aquest cor desvalgut?
Princesa.- Sí, crec que sí!
Princesa.- Oh, benvolguda! No pateixis que nosaltres t'ajudarem. Dama de companyia!
Dama.- Digui'm Senyora!
Princesa.- Vesteix-la, tal i com correspon al seu gentil cor.
Dama.- Així es farà, bella Senyora!
Mutis pel lateral dret de la dama.
Príncep.- Patge!
Patge.- Digui'm, Senyor!
Príncep.- Prepara tot seguit un cotxe nou, tot d'or pur per a aquesta damisel·la.
Patge.- Al moment, brau cavaller!
Mutis pel lateral esquerre del patge.
Princesa.- I, a vosaltres dos, us donarem un premi pel vostre bon comportament.
Cornella.- Oh gràcies, Princesa! Moltes gràcies!
Princesa.- Voleu volar lliurement... o més aviat us plauria de tenir càrrecs permanents com a corbs del palau?
Cornella.- Si ens ho permeteu. desitjaríem el segon oferiment!
Princesa.- Doncs, a partir d'avui mateix, entrareu a formar part del nostre servei.
Corb.- Oh, moltes gràcies, gran Senyora!
Cornella.- Ja estarem junts! A partir d'ara no ens haurem de separar mai més!
Corb.- I ens podrem casar!
Cornella.- Escolti'm, bella Senyora!
Princesa.- Digues, què vols cornella manyaga?
Cornella.- Com que vós ens heu fet aquest oferiment, el meu promés i jo no ens haurem de separar mai més! Per això, us venim a demanar...
Corb.- ...que ens volgueu casar!
Princesa.- Us voleu casar?
Cornella. Cuà, cuà! Oh Senyora! Cuà, cuà!
Corb.- I ara mateix si pot ser!
Cornella.- Cuà, cuà! Que no podré resistir gaire temps!
Corb.- Ni jo tampoc, cuà, cuà!
Princesa.- Bé, doncs... poseu-vos aquí al mig. El meu espós i jo presidirem la cerimònia.
Príncep.- Tu, corb dels boscos, vols per muller la cornella manyaga?
Corb.- Cuà, cuà!
Príncep.- I tu, cornella manyaga, vols per marit el corb dels boscos?
Cornella.- Cuà, cuà!
Príncep.- Doncs, en nom de la sobirania d'aquest país, en la persona de la meva amada esposa, jo us declaro marit i muller.
Corb i Cornella.- Cuà, cuà! Cuà, cuà!
Princesa.- Felicitats a tots dos!
Corb i Cornella.- Cuà, cuà! Cuà, cuà! (Es besen)
Les dames i els cavallers fan grups, tot parlant animadament; pel lateral dret, entren els guardes d'argent.
Guarda II.- Senyor!, tots els guaites resten a punt per a rendir honor.
Guarda I.- Quatre cavalls blancs han estat fermats al cotxe.
Guarda II.- El cotxer, amb vestit de gala, seu al damunt de la carrossa.
Guarda I.- Els petits lacais i els palafreners resten al seu lloc.
Guarda II.- I tots els nuncis de palau esperen el senyal per anunciar als quatre vents la sortida de la carrossa.
Príncep.- Bé, bé, doncs... un xic de paciència que aviat serà aquí.
Entra la Dama de companyia pel mateix lateral que havia sortit.
Dama.- Senyors!
Guarda I.- Tot és a punt; el cotxe espera! ¿Poden sonar les trompetes en senyal de comiat?
Princesa.- Sí!, endavant i que Déu us guiï!
Tots.-Adéu!
(Recitatiu segon, interludi à la manière de...)
Oh, moltes gràcies afectuós Príncep!
El cotxe nou anava tirat per quatre cavalls; l'escut d'armes de la princesa brillava com un estel. El cotxer, els palafreners i els lacais duien tots corones d'or al cap. Però heus aquí que, en travessar un bosc ombrívol, la carrossa brillava com una torxa encesa. I allà, al bell mig de la penombra, un grup de lladregots esguardava l'or del camí. Quan el cotxe de la princesa va arribar en aquell indret, els lladregots aferraren els cavalls, van matar els petits lacais, el cotxer i els palafreners...
Lladre III.- Hem matat els lacais, el cotxer...
Lladre II.- ...i els palafreners.
Lladre IV.- El cotxe és d'or pur.
Lladre III.- Els cavalls joves i de sang reial!
EXPRESSIONS
Com la roda d'una filosa - Grossa, d'uns dos a tres metres de diàmetre.
Esguardava l'or del camí - Esperaven que passés algú pel camí, per robar-li les coses de valor que portés.
VOCABULARI
Aferraren - agafaren, subjectaren amb les mans.
Atansà, s' - S'acostà fins molt a prop.
Bat a bat - Obert ben bé del tot.
Cotxer - El qui té per ofici de guiar els cavalls.
Cristall - Vidre brillant i molt car.
Eixerit - Viu, despert.
Llantieta - Diminutiu d'un llum que té un dipòsit amb un líquid combustible (oli, esperit de vi. etc.)
Llindar - L'entrada al palau.
Manegot - Peça de punt que serveix per cobrir l'avantbraç i el puny.
Manyaga - dolça, dòcil, no esquerp.
Ombrívol - Que hi ha poca llum de dia.
Palafreners - Mossos que tenen cura dels cavalls.
Penombra - Lloc on hi ha mitja claror.
Perla - Pedra de molt valor que es forma a l'interior de la closca d'alguns mol·luscs.
Portella - Porteta practicada en el batent d'una porta més gran.
Reeixir - Sortir bé, tenir èxit.
Vorada - La vora o el marge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario