EL TESTAMENT D'AMÈLIA

La lletra d'aquest romanç català anònim és digna d'inspirar Joc de Trons o una altra obra del mateix estil, com veureu a mesura que el llegiu amb calma:

N'Amèlia està malalta,
la filla del bon rei.
Comtes la van a veure.
Comtes i noble gent.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.

També n'hi va sa mare
quan no hi ha més remei.
– Filla, la meva filla,
de quin mal us queixeu?
– El mal que jo tinc, mare,
bé prou que me'l sabeu.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.

Mare, la meva mare,

bé prou que ho sabeu,

metzines m'heu donades

que em maten el cor meu.

– Filla, la meva filla,
d'això us confessareu.
Quan sereu confessada
el testament fareu.

– Ja me’n só confessada
i en deman perdó a Déu;
també m’han combregada
i tinc fet testament.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.

Del meu testament, mare,
poc vos n’alegrareu.

Set castells tinc a França,
tots són al poder meu.

Un castell deixo als pobres,

als pobres i als romeus,
un altre deixo als frares 
perque resin a Déu.
Quatre al meu germà en Carles.
Dos a la Mare de Déu.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.


El vestit d’or i plata 
en sent morta em poseu:

lo mellor per mortalla
per adornar el cos meu. 

També el mantell de perles, 
lo coixí i vel d’argent. 
– Malaguanyada roba,  
tota la podrireu. 

– Lo cos ha de podrir-se:
fassa la roba el mateix,
que es podreixin les pompes, 
l’ànima vaja al cel.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.

– Filla, la meva filla, 
a mi, què em deixareu? 
– Mare, la meva mare,  
a vós lo marit meu,

perquè el tingueu en cambra
com fa molt temps que feu.

Que us el tingueu en cambra
tothora que volgueu, 
perquè el vetllleu de dia 
tant com de nit ho feu,
besant-lo i abraçant-lo   
tal com fa temps soleu,
que ara no us faré nosa
l’hora que l’abraceu.


Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells. 


– Filla, la meva filla, 
que m’ho perdoni Déu,  
és un fals testimoni 
que vós, filla, em poseu. 

– Mare, la meva mare,

en cartes ho trobareu,

metzines m'heu donades

perquè morta em voleu. 

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.