Topant de cap en una i altra reforma,
avançant d'esma pel sistema educatiu,
se'n ve la mestra tota sola. És submisa.
D'un cop de llei aprovada amb la dreta,
van buidar-li l'hemisferi esquerre, i en l'altre
se li ha posat un tel: la mestra és submisa.
Ve a abeurar-se a la formació com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades,
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cicles, pels claustres,
a les vagues, a les aules i en les colònies
fan rumiar el cervell, mentre eduquen
nois i noies a l’atzar... Ella no podria.
Topa de morro en la gran pissarra
Topa de morro en la gran pissarra
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a taula, i corregeix calmosa.
Corregeix poc, sens gaire delit. Després aixeca
al sostre, enorme, la balmada testa
amb un gran gesto tràgic; fulleja
les competències bàsiques, i se’n torna,
orfe de llum a corregir el quadern que espera,
vacil·lant per línies inoblidables,
brandant llànguidament el llapis sense mina.
(Anònim)
orfe de llum a corregir el quadern que espera,
vacil·lant per línies inoblidables,
brandant llànguidament el llapis sense mina.
(Anònim)
No hay comentarios:
Publicar un comentario