Estos poemas son obra de Rosa Agost, Decana de la Facultad de Ciencias Humanas y Sociales de la Universidad Jaime I, y fueron escritos para conmemorar el 25 aniversario de dicha Universidad.
Aquests poemes són obra de Rosa Agost, degana de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I, i fóren escrits per a commemorar el 25è aniversari de la dita Universitat.
1988
Veus de la tardor,
imatges, noves llums.
Raons, pur desig.
Pancartes al vent,
mocadors i bufandes,
València emmudeix...
1991
Plou l'hivern final,
febrer del 91.
Sabates noves
Parida entre tots,
flors de taronger, romer:
Sapientia nostra.
2016
Revolta per ser,
vint-i-cinc anys de passió.
Claustre amb rostre nou.
Veus, riures, ulls quiets,
paranimf amb llum de sol.
Memòria present.
-------------------------------------------------------
25 anys i escaig
Libertas... Sapientia...
I entre totes dues sempre, la revolta.
Desde l'inici, des d'abans del començament.
Dies d'il·lusió,
de debats i rebel·lions;
de petites emocions,
de canvis i neguits,
de descobriment d'ànimes bessones
que ens acompanyaran per sempre més
per camins de crítica i desitjos compartits.
I al capvespre una esperança i, finalment,
la idea que esdevé realitat, amb decisió.
Sapientia... Libertas...
Anys de treballs,
d'empenta intel·lectual,
d'esforç i gaudi a les aules,
de grups a la recerca de la recerca,
de desitjos d'anar més enllà,
de voluntats de no perdre la terra
que xafem, que sentim i que parlem.
Hores també de solituds silents,
de pors interiors,
de temors col·lectives en temps de noves revoltes,
en temps d'aires viciats per l'estultícia
i la hipocresia de qui mana
amb poder i sense pudor.
25 anys i escaig
des del dia que vam dir "prou!"
enmig de tarongers,
en una plana plena de desig,
de desitjos de cors
que pujaven muntanyes
per aconseguir els drets prohibits...
Hem vist nàixer la idea
i, al voltant de símbols de temps i vents de la terra,
hem vist viure aquesta casa nostra
que creix i es transforma,
que ens arrossega i envolta.
Aturem-nos i mirem-la
i repensem-la de nou,
amb mirada serena, diversa,
emocionada i exigent,
de portes endins i de portes enfora:
mirada constant, dialògica, sincera.
Perquè la volem nostra i de tothom,
conjugada amb múltiples veus,
crítica i en constant moviment,
a la recerca d'un futur que ens pertany
i que ens pertoca gestionar i disfrutar
des de la raó i la passió,
des de la passió i la raó...
Sempre en continu diàleg
i amb la paraula com a eix vertebrador.
Sapientia Sola Libertas est.
Desig de llibertat,
desig de coneixement,
desig de futur des del present.
Obrim portes i finestres.
Eixamplem la casa.
Xafem, sentim i parlem la terra que ens envolta.
Fem viure la vida
i, amb un somriure, sempre... la revolta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario